1. |
Noves Cicatrius
05:03
|
|||
Som els qui odieu, el que seria la imperfecció en tota regla. Perquè diem el que sentim, no obstant això pot xocar contra el sistema.
Encara us serviu de cruels forces per anul·lar el desagrat que provoqueu. És llavors quan queden colpejats mares, pares, fillxs i ancianxs.
Davant la vostre ignorància els nostres crits estallen davant dels vostres caps buits de confiança.
Reaccioneu merament revotats, noves cicatrius.
//Castellano//
Nuevas cicatrices
Somos los que odiáis, lo que seria la imperfección en toda regla. Porque decimos lo que sentimos, no obstante esto puede chocar contra el sistema.
Aún os servís de crueles fuerzas para anular el desagrado que provocáis. Es entonces cuando quedan golpeadas madres, padres hijxs y ancianxs.
Delante de vuestro ignorancia nuestros gritos estallan delante de vuestras cabezas vacías de confianza.
Reaccionáis meramente revotados; Nuevas cicatrices.
//ENGLISH//
New scars
We are the ones that you hate more, the imperfection in full rule. Because we say what we feel, however this can crash against the system.
You still use cruel forces to cancel the dislike you provoke to us. Then is when mothers, fathers, sons and daughters and elders are all struck.
In front of your ignorance our screams explode in front of your brains empty of confidence.
You react merely insurrectionists; new scars.
|
||||
2. |
L'espurna serà fogata
04:12
|
|||
Podem canviar-ho tot.
Les paraules seran el refugi contra els vostres projectils d’odi;
però l’acció és la base del canvi, la única constant.
Per cada crit de ràbia que se m’escapa,
per cada gota de dolor que em regalima;
l’espurna serà fogata.
Sense ídols ni màrtirs, serem els nostres propis pigalls
vivint aquella utopia que portem dins.
Per cada crit de ràbia que se m’escapa,
per cada gota de dolor que em regalima;
l’espurna serà fogata.
Recordem la història oblidada. Aprenem del passat,
el pròleg de la nostra pròpia aventura;
la que escrivim cada dia de forma anònima,
sense reis ni princeses, ni castells encantats.
//CASTELLANO//
La chispa será fogata.
Podemos cambiarlo todo.
Las palabras seran el refugio contra vuestros proyectiles de odio;
pero la acción es la base de cambio, la única constante.
Por cada grito de rabia que se me escapa,
por cada gota de dolor que me chorrea;
la chispa será fogata.
Sin ídolos ni mártires, seremos nuestros propios guias
viviendo aquella utopía que llevamos dentro.
por cada grito de rabia que se me escapa,
por cada gota de dolor que me chorrea;
la chispa será fogata.
Recordemos la historia olvidada. Aprendamos del pasado,
el prólogo de nuestro propia aventura;
la que escribimos día tras día de forma anónima,
sin reyes ni princesas ni castillos encantados.
//ENGLISH//
the spark will be bonfire
We can change it all.
The words will be the refuge against your hate projectiles;
But action is the base of changing, the unique constant.
For every scream of anger that escapes from me,
for every drop of pain that drops from me;
the spark will be bonfire.
Without idols nor martyrs, we will be our own guides
living the utopia we carry inside.
For every scream of anger that escapes from me,
for every drop of pain that drops from me;
the spark will be bonfire.
Remember the forgotten history.
Learn from the past, the prologue of our own adventure;
the one that we anonymously write every day,
without kings and princesses, nor enchanted castles.
|
||||
3. |
O'trasgo
03:18
|
|||
La nit ja conspira. La llum de la lluna
perpetua les ombres dels arbres taciturns,
de troncs robustos i branques afilades.
El mussol,barrut, observa cada moviment.
Em banyo en el perfum del bosc i m’embriago del seu encanteri de saviesa ancestral.
La remor de les rialles múrries ressona a les valls
Sento com em mossega la por i el seu verí s’escampa lentament
i em paralitza.
Anunciant mort, o Trasgo riu. Riu amb mi un últim cop. Un últim cop.
//CASTELLANO//
O’Trasgo
La noche ja conspira. La luz de la luna
perpetua las sombras de los árboles taciturnos, de troncos robustos y ramas afiladas.
El búho, descarado, observa cada movimiento.
Me baño en el perfume de bosque y me embriago de su hechizo de sabiduría ancestral.
El rumor de las risas pícaras resuena en los valles.
Siento como me muerde el miedo y su veneno se escampa lentamente y me paraliza.
Anunciando muerte, o’Trasgo ríe. Ríe conmigo una última vez. Una última vez.
//ENGLISH//
o’Trasgo
The night is already conspiring
the moonlight perpetuates the shadows of the silent trees,
of strong trunks and sharp branches.
The owl,shameless, observes every movement around.
I dip myself in the forest’s perfume
and let myself into the spell of ancestral wisdom.
The whirlwind of malicious laughters echoes all around the valley.
I feel that the Fear bites me and her poison paralyses me.
Advertising death, o’Trasgo laughs. Laugh with me one last time. One last time.
|
||||
4. |
Etern retorn
03:12
|
|||
5. |
Cavalls salvatges
03:44
|
|||
Per els prats verds, travessant els boscos
Anem galopant, som cavalls salvatges
Sense claus de ferradures
Sense regna, que m'ordeni a on anar
Trotant lliure l'aigua em somriu
i les prades m’acullen amb joia.
Sense el camp de visió negat
Sense esperons que em marquin amb sang
Sento el vent a la crinera, les peülles senten la terra
Som cavalls salvatges, no ens podreu domesticar
No sento el pes del despòtic genet, cap llast que m’oprimeix i em força a córrer per camins prefabricats.
Per els prats verds, travessant els boscos
Anem galopant, som cavalls salvatges
//CASTELLANO//
Caballos salvajes
Por los prados verdes, travesando bosques.
Vamos galopando, somos caballos salvajes
Sin clavos de herraduras
sin riendas que me ordenen donde ir
Trotando libre el agua me sonríe
y los lares me reciben con gozo.
Sin el campo de visión negado
sin espolones que me marquen con sangre
Siento el viento en la crinera, las pezuñas sienten la tierra
Somos caballos salvajes, no nos podréis domesticar.
No siento el peso de ningún jinete despótico, ningún lastre que me oprima
y me fuerce a correr por caminos prefabricados.
Por los prados verdes, travesando los bosques
vamos galopando somos caballos salvajes.
//ENGLISH//
Wild horses
Through the green fields, crossing the forests.
We gallop around, we are savage horses.
Without horseshoe claws
Without any ropes that arrange me where to go.
Jogging free the water smiles at me
and the green meadows embrace me with joy.
Without my field of vision denied,
without any spurs that mark me with blood.
I feel the wind in the mane, my hooves feel the soil.
We are savage horses, you will never tame us
I do not feel the weight of any abusive rider, any burden that opresses me and force me to run in manufactured roads.
Through the green fields, crossing the forests.
We gallop around, we are savage horses.
|
||||
6. |
||||
El teu sol ja no m'il·lumina amb la seva llum
S'ha apagat en el meu cosmos
No veig cap més estrella al meu voltant
El meu cor és com un forat negre
Que no deixa escapar la tristesa.
Sento el buit i no trobo atmosfera a on respirar
El teu sol ja no m'il·lumina amb la seva llum
no veig sender per on caminar. Desorientat,
busco i no trobo camí certer
El meu cor és com un forat negre
Que no deixa escapar la tristesa.
Absorbit, oprimit, encegat, capturat.
¿No puc gaudir del que m'envolta?
Sense deriva veig més d'un resplendor, la nostàlgia em pesa massa i m’empeny al fons.
Un Sol s'apaga , un de nou s'encen, però es en conjunt com més brilla el meu cosmos.
//CASTELLANO//
Tu Sol ya no me ilumina
Tu sol ya no me ilumina con su luz
se ha apagado en mi cosmos
No veo ninguna estrella alrededor
Mi corazón es como un agujero negro
que no deja escapar la tristeza.
Siento el vacío y no encuentro atmósfera donde respirar.
Tu sol ya no me ilumina con su luz
No veo sendero donde caminar. Desorientado,
busco y no encuentro camino certero.
Mi corazón es como un agujero negro
que no deja escapar la tristeza.
Absorbido, oprimido, cegado, capturado.
¿No puedo disfrutar de lo que me rodea?
//ENGLISH//
your sun does not light me anymore
Your sun does not light me up anymore.
It has turned off in my cosmos.
I don’t see any other star around me.
My heart is like a dark hole
that doesn’t let sadness escape.
I feel the void and I can’t find an atmosphere to breath.
Your sun does not light me up anymore.
I don’t see any path to walk. Disoriented,
I seek and don’t find any certain trail.
My heart is like a dark hole
that doesn’t let sadness escape.
Absorbed, opressed, blinded, captured.
Can’t I enjoy my surroundings?
Without drift I see more glows,
melancholy it’s a burden for me and push me into the depths.
One sun dies, another borns; but it’s all togheter the way my cosmos shines.
|
||||
7. |
||||
“La niebla es el pasamontañas que usa la selva. Así ella oculta a sus hijos perseguidos. De la niebla salen, a la niebla vuelven: los indios de Chiapas visten ropas majestuosas, caminan flotando, callan o hablan de callada manera. Príncipes condenados a la servidumbre, fueron los primeros y hoy son los últimos.
Han sido expulsados de la tierra y de la historia, y han encontrado refugio en la niebla, en el misterio. De allí han salido enmascarados para desenmascarar el poder que los humilla. Obligados al silencio, dicen por lo que hablan y por lo que callan."
Eduardo Galeano
Letra extraída del libro, escrito por Eduardo Galeano, Patas Arriba! El mundo al Revés. Galeano menciona los Zapatistas diversas veces como ejemplo de pueblo alzado contra el capitalismo agresivo y contra las políticas dictatoriales de América Latina. Como casi siempre, los EUA són los que s’esconden detrás de la oscura cortina de todo este teatro...El caso de los Zapatistas es la prueba viviente de la dificultad de intentar vivir de forma libertaria o de forma alternativa al estilo de vida impuesto por el sistema económico que desgraciadamente guía el mundo actual. Ellos son los olvidados por los grandes medios de comunicación de todo el mundo que por supuesto no les interesa mostrar como un pueblo sin gobernantes, organizado de abajo a arriba y sin políticas de coerción puede vivir en comunidad, en harmonía con la naturaleza y de la mano del humanismo.
Una pequeña llama de esperanza entre tanta oscuridad; un pequeño paso hacia la utopía, la libertad.
//ENGLISH//
Princes condemned to servitude
The fog is the mask that uses the jungle to protect her chased sons.
From the fog they leave, to the fog they return:
the Chiapas indians wear majestic clothes,
they walk floating, they shut up or speak in a silent way.
Princes condemned to servitude, they were the first ones and now they are the last ones.
They have been expelled from the soil and from the history, and they found shelter
in the fog, in the mistery.
Princes condemned to servitude, they were the first ones and now they are the last ones.
From there they came out masked to unmask the power that humiliates them.
Forced to silence, they say for what they speak, they say for what they shut up.
|
||||
8. |
||||
Avui hi ha lluna plena.
El bordar d’uns gossos a la llunyania
posa més èmfasi a la solitud nocturna.
La força sinistre que l’astre fa sobre mi
em trepitja
Sense compassió.
M’aixafa contra el terra i destrueix tot el meu jo;
gaudeixo de la caiguda a les meves profunditats...
Miro l’esfera amb ulls de devot,
del qui ansieja una senyal divina, un far que em guiï en aquest mar brau (aquest mar brau)
de sensacions oposades i contradiccions.
(miro l'esfera amb ulls de devot, sensacions oposades i contradiccions)
//Castellano//
Hoy hay luna llena.
El ladrar de unos perros en la lejanía pone más énfasis a la soledad nocturna.
La fuerza que el astro hace sobre mí me pisa sin compasión. Me aplasta contra el suelo y destruye todo mi Yo;
disfruto de la caída a mis profundidades...
Mira la esfera con ojos de devoto, del qui ansía una señal divina,
un faro que me guíe en este mar bravo de sensaciones opuestas y contradicciones.
//ENGLISH//
Full moon reflections
There is moonlight today.
The barking of dogs in the distance emphasize the night loneliness.
The force that the moon makes over me
treads me without compassion.
It push me into the ground and destroys all my self;
I enjoy my fall into my depths...
I look at the sphere with devotee eyes, like the one who craves a divine signal,
a lighthouse the guides me in this savage sea of opposing feelings and contradictions.
Selah
La paraula hebrea Selah apareix en molts textos bíblics; és probable que sigui un signe litúrgic-musical o una instrucció sobre la lectura del text similar a «aturi’s i escolti atentament.»
També pot referir-se a una pausa al final dels cants o de les lectures i serveix per posar émfasi a la importància del passatge anterior; el silenci t’indueix a la reflexió.
El que no pot explicar-se amb paraules potser pot entendre’s amb el cor. Hi ha cants sense lletra els quals el seu significat es revela a la ment pensadora sense necessitat de cap comentari; hi ha certes vegades on el silenci és més expressiu que la paraula.
//ENGLISH//
The word «Selah» came from Hebrew and appears in alot of biblical sermons; it is probably a lutirgic-musical sign or an instruccion about the reading of the text similar to «stop and listen attentively.»
It also may refer to a pause at the end of the songs or the readings and it is used to put some emfasis to the importance of the words said before; silence induces you to think about it.
What may be can not be described with words, it may be understood with the heart. There are songs without lyrics whose meaning reveals to the thinking mind with no need of comments; Sometimes silence is more expressive than words.
|
Knür Molins De Rei, Spain
We love to play what comes out of our souls inside the frame of Neocrust D-beat...
SminT - Guitarra
Pau - Batería
Adri - Baix i veus
Guim - Guitarra i crits
Streaming and Download help
If you like Knür, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp