We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

METANOIA

by Knür

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €8 EUR  or more

     

1.
2.
Hibris 02:20
Hibris La més gran de les tragèdies humanes: Una rialla d'imbècil presumptuós; com la de Xerxes a Salamina. Un empatx d'orgull i supèrbia, una dolça borratxera d'ignorància i ceguera. Que deriva en vòmit etnocèntric, bilis patriarcal i llàgrimes d'intolerància. I en una becaina infernal sense repòs que filtra malsons vermells de remordiment. Empenyent toscament La Pedra per damunt de les teves celles, Sísif et causa la migranya eterna I en una becaina infernal sense repòs que filtra malsons vermells de remordiment. Sents la melodia trista que Tàmiris et xiula en senyal de complicitat... Ja tens la teva butaca daurada, per veure la teva desfeta, a l'ombra del Mont Egaleu? Culte a la desmesura; l'excés com a mesura. Massa violència, massa rancor. Massa misèria, massa poder. Massa Remordiment, massa Oblit. Massa de tot. Massa de res. // Castellano // La más grande de las tragedias humanas: Una sonrisa de imbécil presuntuoso, como la de Jerges en Salamina. Un empache de orgullo y soberbia, una dulce borrachera de ignorancia y ceguera. Que deriva en vómito etnocéntrico, bilis patriarcal y lágrimas de intolerancia. I en una siesta infernal sin reposo que filtra pesadillas rojas de remordimiento. I empujando toscamente la Piedra por encima de tus cejas, Sísifo te causa la migraña eterna. I en una siesta infernal sin reposo que filtra pesadillas rojas de remordimiento. Y oyes la melodía triste que Támiris te silba en señal de complicidad… ¿Ya tienes tu butaca dorada para ver tu derrota a la sombra del Monte Egaleo? Culto a la desmesura; el exceso como mesura. Demasiada violencia, demasiado rencor. Demasiada miseria, demasiado poder. Demasiado remordimiento, demasiado olvido. Demasiado de todo, demasiado de nada.
3.
Anaideia 03:14
Anaideia La rebel·lió està més que justificada. La incorrecció esdevé una obligació. Com no ser irreverent vers el que no mereix sinó insolència? Com pots gaudir encara dels banys? Tèrbola és l’aigua de la indiferència. No tens ganes de bordar amb franquesa? Tens por d'embrutar-te del fang de la contradicció i optes per refugiar-te al teu castell d'ironia i sarcasme? Què et van arrencar a tu per seguir gos fidel als amos? Qui et va fer tant de mal que t'aferres cegament a l'ideal? Els Ideals moren ofegats si t'hi aferres massa fort. I esdevenen Dogma. Hi ha gossos que moren de ràbia… i tu gos ? No vols fer un últim lladruc sincer contagiat per Lisa? Sentir la bogeria salvatge i udolar com un llop abans de les convulsions mortals de la ràbia; Tornar al teu Origen en el teu ocàs! //Castellano// La rebelión está más que justificada. La incorrección deviene una obligación. ¿Cómo no ser irreverente frente lo que no merece sino insolencia? ¿Cómo puede disfrutar aún de los baños? Turbia es el agua de la indiferencia. ¿No tienes ganas de ladrar con franqueza? ¿Tienes miedo de ensuciarte en el barro de la contradicción y optas por refugiarte en tu castillo de ironia y sarcasmo? ¿Qué te arrancaron a ti para seguir perro fiel a los amos? ¿Quién te hizo tanto daño para aferrarte ciegamente al ideal? Los ideales mueren ahogados si los abrazas demasiado fuerte. Y se convierten en Dogma. Hay perros que mueren de rábia… ¿y tu perro? ¿No quieres hacer un último ladrido sincero contagiado por Lisa? Sentir la locura salvaje y aullar como un lobo antes de las convulsiones mortales de la rabia; Volver a tu origen en tu Ocaso!
4.
Ataràxia 04:38
Ataràxia Els ulls anèmics, cansats d'aparences, ja no busquen res. Simplement es recolzen en l'horitzó. D'aquest món cruel i incongruent ja no n'espero res. Tinc més decepcions que gestes; però no acaben sent les gestes, decepcions? I les decepcions, gestes? Dels errors; aprenentatge. I dels "encerts"? Desenganys. Lleugeresa i falsa redempció. Solitud i passions oxidades. La remor mitiga i m’enganyo. El turment es filtra des de les entranyes. Cau el castell de cartes i el dubte ressorgeix. Lleugeresa i falsa redempció. Solitud i passions oxidades. La remor mitiga i m’enganyo. Sol entre multituds absents em sento boig en un món malalt. Malalt de racisme i odi, d’enveges i rancor. De traïció i oblit. Emmetzinats d'aquesta substància putrefacta; la necrosi d'una societat mesquina. Condemnada a caure rodolant, descontrolada com pedra de tartera, de les sacres cimes de la possibilitat a les grutes més aterridores de l'autodestrucció. //CASTELLANO// Los ojos anémicos cansados de apariencias, ya no buscan nada. Simplemente, se apoyan en el horizonte. De este mundo cruel e incongruente ya no espero nada. Tengo más decepciones que hazañas; ¿pero no terminan siendo las hazañas, decepciones? ¿Y las decepciones, hazañas? De los errores; aprendizaje. ¿Y de los “aciertos”? Desengaños. Ligereza y falsa redención. Soledad y pasiones oxidadas. El rumor mitiga y me engaño. El tormento se filtra desde las entrañas. Cae el castillo de cartas y la duda resurge. Ligereza y falsa redención. Soledad y pasiones oxidadas. El rumor mitiga y me engaña. Solo entre multitudes ausentes me siento loco en un mundo enfermo. Enfermo de racismo y odio, de envidia y rencor. De traición y olvido. Envenenados de esta sustancia putrefacta; la necrosis de una sociedad mezquina. Condenada a caer rodando, descontrolada como piedra de canchal, de las sacras cimas de la posibilidad a las grutas más aterradoras de la autodestrucción.
5.
Serendípia 01:09
6.
Metanoia 05:34
Metanoia Si la Raó s'esfondra en el No-Res, A què aferrar-se si tot cau en caiguda lliure? Caiem de ple a l'Infinit, a la Mort: Abisme de perdició infinita! I els pensaments, per què sembla que surin? Que ens sobrevisquin? Més enllà de la ment les brúixoles racionals no serveixen. Que n'és de dura l'armadura dels prejudicis. A la riba més llunyana, fúnebre i macabra, ja degustes l'amargor de la follia, i el Misteri s'esfondrà en tu. L'irracional apareix i el Jo fa cara d'espant i s'amaga. No accepta la derrota, ni pot vèncer la paradoxa. A la riba més llunyana, fúnebre i macabra ja degustes l'amargor de la follia, i el Misteri s'esfondrà en tu. I és pur sentiment contemplar les teves pròpies ruïnes. I llavors la bogeria mai t'havia semblat tan lúcida... Pels camins boscosos de l'Irreal. Irreal! Intuint-te i no sabent-te la geografia Infinita, requereix de la sensibilitat. Fins que no et vegis desmembrat de tot, pel Tot! i l'orgullosa Raó, ofegada perquè no sap ni mai sabrà nedar als rius Infinits de la teva sang, no t'inspiraràs ni realment viuràs.. A cops de destral d’Irracional, aprèn l'Homo sapiens. //CASTELLANO// Si la razón cae en la Nada, a qué aferrarse si todo cae en caída libre? Caemos de lleno en el Infinito, en la muerte: Abismo de perdición infinita! ¿Y los pensamientos por qué parece que floten? ¿Que nos sobrevivan? Más allá de la mente. Las brújulas racionales no sirven. Que dura es la armadura de los prejuicios. En la costa más lejana, fúnebre y macabra, ya degustas el amargor de la locura, y el Misterio se hunde en ti. El irracional aparece y el Yo hace cara de espanto y se esconde. No acepta la derrota, ni puede vencer la paradoja. En la costa más lejana, fúnebre y macabra, ya degustas el amargor de la locura, y el Misterio se hunde en ti. Y es puro sentimiento contemplar tus propias ruinas. Y entonces la locura nunca te había parecido tan lúcida. Por los caminos boscosos del Irreal. Intuyendo y no sabiendo su geografía infinita, requiere de la sensibilidad. Hasta que no te veas desmembrado de todo, por el Todo! Y la orgullosa razón ahogada porque no sabe ni nunca sabrá nadar en los ríos infinitos de tu sangre, no te inspirarás ni realmente vivirás. A golpes de hacha irracional aprende el Homo Sapiens.
7.
Èxtasi 03:39
Èxtasi La durada de l'Èxtasi? Fugaç. On s'amaga? A les contrades del Misteri. Per breu que sigui paga la pena perdre'm... Per oblidar-me del Jo. Per fondre'm sense por i recordar. Recordar l'Oblit. Ni se t'acudeixi de buscar-li un sentit. No el té. Per oblidar-me del Jo. Per fondre'm sense por i recordar. Recordar l'Oblit. Com tot el que és sublim i sense aparença. Mística… //CASTELLANO// La durada del Éxtasis? Fugaz. ¿Dónde se esconde? En los terrenos del Misterio. Por breve que sea paga la pena perderme… Para olvidarme del Yo. Para fundirme sin miedo y recordar. Recordar el Olvido. Ni se te ocurra buscarle un sentido. No lo tiene. Como todo lo que es sublime y sin apariencia. Mística...
8.
Malenconia 05:17
Malenconia Ja fa temps que m'acompanya en aquesta excursió misteriosa.. Tant, que m'hi he fet amic, de la Melangia. No és l'amistat alhora pau i patiment? En depenc molt, d'ella. Amb el temps en contra, m'hi he emmotllat. I ella en mi. He assistit al casament del meu cor que frisós d'estímuls purs, ha esdevingut el millor amant nostàlgic. I ella m'ho paga en carícies de sensibilitat i orgasmes de creativitat. Em sento traït per l'expectativa cruel després de rebolcar-nos fins a suar llàgrimes. S'apodera de mi el terror dels amants i la motivació dels poetes: I ploro desconsolat tement haver repetit massa cops aquest error… L'enèsim cigar omple de boira l'habitació i aliant-se amb la llum d'un trist fanal geperut apareix, com per art de màgia, la xemeneia per on baixen els pensaments profunds. O potser és la meva closca que per fi crema? Un matrimoni de les tenebres celebrat a la capella del Diable entre el meu cor i la Melangia. //CASTELLANO// Ya hace tiempo que me acompaña en esta excursión misteriosa. Tanto, que me he hecho amigo de la Melancolía. ¿No es la amistad a la vez paz y sufrimiento? Dependo mucho de ella. Con el tiempo en contra me he amoldado a ella y ella en mí. He asistido al matrimonio de mi corazón, que anhelando estímulos puros, ha terminado siendo el mejor amante nostálgico. Y ella me lo paga con caricias de sensibilidad y orgasmos de creatividad. Me siento traicionado por la expectativa cruel, después de revolcarnos hasta sudar lágrimas. Se apodera de mí el terror de los amantes y la motivación de los poetas. Y lloro desconsolado, temiendo haber repetido demasiadas veces este error. El enésimo cigarro llena de niebla la habitación y aliándose con la luz de una triste farola jorobada, aparece, como por arte de magia, la chimenea por donde bajan los pensamientos profundos. ¿O a lo mejor es mi cabeza que por fin quema? Un matrimonio de las tinieblas celebrado a la capilla del Diablo entre mi corazón y la Melancolía.
9.
Noesi 04:27
Noesi Envoltat i entregat al desesper, opto per sentir i no veure-hi. Per sentir i no pensar tan sols durant un breu instant; que em fa sentir alhora etern i efímer, sol i absurd, boig i geni, inerme però lliure. Frego la llàntia màgica, vetusta. Revifo amb traça la flama vella i sàvia. sol i absurd, boig i geni, inerme però lliure. mai esmorteïda, malgrat els basts esforços de la Raó: Aquella destra fetillera, pèrfida i freda cobejosa de poder, que recòndita en les grutes més pregones de la ment, trama el següent garbuix per ensarronar-me. La pugna, rude però noble, exigeix el millor de mi: A les fosques tenebres atio un cop més la branda d' Aglaia. Aquella torxa latent que mai m'enganya. Cicerone fidel a través de les foscúries més inhòspites de les cavernes del Ser. //CASTELLANO// Rodeado y entregado a la desesperación, opto por sentir y no ver; Para sentir y no pensar tan solo durante un breve instante; Que me hace sentir a la vez eterno y efímero, solo y absurdo, loco y genio, indefenso pero libre. Friego la lámpara mágica y antigua. Revivo con maña la flama vieja y sabia. Nunca vencida, a pesar de los bastos esfuerzos de la razón: Aquella diestra bruja, pérfida y fría codiciosa de poder, que recóndita en las grutas más profundas de la mente, ya trama el siguiente truco para engañarme. La pugna, ruda, pero noble exige lo mejor de mí. En las oscuras tinieblas atizo una vez más la llama de Aglaya. Esa antorcha latente que nunca me engaña. Cicerone fiel a través de las oscurias mas insospechadas de las cavernas del ser.
10.
Óneira 04:15
Óneira Em capbusso al llac sord i fred de la desesperació: Sento com, implacables, la foscor i el silenci tal volta conspiren contra mi i m'assetgen, tal volta m'inspiren i em plauen. Exhaust, capitulo i m'entrego plenament; I Esberlo el temps. Esberlo el temps! Les aigües es tinten de turquesa. Escolto la tímida melodia d'una flauta llunyana, oblidada i ara recordada, ardida i clara. Una ràtzia de passions em travessa el pit i la paràbola se'm revela, honrada i pura, precedint la lucidesa. //CASTELLANO// Me zambullo en el lago sordo y frío de la desesperación: Siento como, implacables, la oscuridad y el silencio, tal vez conspiran contra mí y me acosan, tal vez me inspiran y me placen. Exhausto, capitulo y me entrego plenamente. I rompo el tiempo en pedazos. Las aguas si tiñen de turquesa. Escucho la tímida melodía de una flauta lejana, olvidada y ahora recordada, ardida y clara. Una ráfaga de pasiones me atraviesa el pecho y la parábola se me rebela, honrada y pura, precediendo la lucidez.
11.
Parresia 02:04
12.
Entropia 05:18
Entropia I just en l'últim tram d'aquest camí sinuós de tornada fatalment lligat a la destrucció. En l'últim revolt de real, sento xisclar d'alegria, Allà on els crepuscles sense fi semblen xuclar-te el món de dins, eternament viu. totes les "meves" veus revoltoses. Revolta "irreal" constant; la revolta interior. Allà on els crepuscles sense fi semblen xuclar-te el món de dins, eternament viu. Que t'atrau cap a l'Anarquia. Coherència en la Incoherència Dedico una última rialla burleta (L' únic ordre, el desordre.) al món de les aparences, abans de partir amb Caront. No temo vertígens ni marejos, porto la Vida viatjant amb el pes del món a les espatlles... ...Només sóc un pigment en la sanefa celestial de la pell d'una serp que es mossega la cua… //CASTELLANO// Y justo en el último tramo de este camino sinuoso de vuelta, fatalmente ligado a la destrucción. En la última curva de real, escucho gritar de alegría Allí donde los crepúsculos sin fin parecen chuparte el mundo de dentro, eternamente vivo. Todas mis voces revueltas, revuelta irreal constante; la revuelta interior. Allí donde los crepúsculos sin fin parecen chuparte el mundo de dentro, eternamente vivo. Que te atrae hacia la Anarquía. Coherencia en la incoherencia. Dedico una última mirada burlona (único orden, el desorden) al mundo de las apariencias, antes de partir con Caronte. No temo vértigos ni mareos, llevo la vida viajando con el peso del mundo en los hombros… Solo soy un pigmento en la cenefa celestial de la piel de una serpiente que se coma la cola...

about

El Metanoia va ser gravat als Bonham Estudis de A Coruña, amb el bo d’en Jose Manuel Martínez, durant el Març del 2021 en plena pandèmia. Moltes gràcies a en Jose per la seva paciència i dedicació. T’estem eternament agraïts.
Les veus van ser enregistrades un cap de setmana de desembre de 2022 a l’Attack 1 estudi amb el nostre gran amic Marc.
També agrair als nostres col·legues Bosco i Nota per venir a cridar amb nosaltres a la cançó «Metanoia».
L’art de la portada i les respectives edicions en cassette, CD i vinil són del nostre amic Jonàs.

El Metanoia és la culminació d’un viatge. Un viatge que ha estat divertit i, de vegades, dur i feixuc. Però com tots el viatges, en tornes canviat de com vas partir… Així ens sentim nosaltres.
Com diem, hi ha hagut molts canvis durant aquest viatge; l’Àngel, el nostre baixista, va decidir abandonar la banda després de gravar el baix d’aquest nou àlbum. Va ser dur i complicat trobar algú per tocar el baix amb nosaltres i no només això, trobar algú disposat a cridar i defensar les nostres lletres en directe. Els ànims de la banda estaven molt baixos. Tot i així, vam trobar l’Adri, que havia tocat la guitarra a Outsiders i a altres bandes de Hardcore Punk. I des de llavors que Knür hem seguit endavant, passet a passet. Aquest àlbum és per a nosaltres un abans i un després en la nostra vida com a banda. Esperem i desitgem que us agradi.

Pau, Germán, Adri i Guim.

11/4/2023

credits

released April 21, 2023

Aquest àlbum sortirà en edició cassette, Cd i Vinil.

Este álbum saldrà en edición cassette, CD i Vinilo.

This album will be released in cassette, CD and Vinil formats.

license

all rights reserved

tags

about

Knür Molins De Rei, Spain

We love to play what comes out of our souls inside the frame of Neocrust D-beat...


SminT - Guitarra
Pau - Batería
Adri - Baix i veus
Guim - Guitarra i crits

contact / help

Contact Knür

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Knür, you may also like: