Metanoia

Si la Raó s'esfondra en el No-Res,
A què aferrar-se si tot cau en caiguda lliure?

Caiem de ple a l'Infinit, a la Mort: Abisme de perdició infinita!
I els pensaments, per què sembla que surin?
Que ens sobrevisquin?
Més enllà de la ment

les brúixoles racionals no serveixen.
Que n'és de dura l'armadura
dels prejudicis.

A la riba més llunyana,
fúnebre i macabra,
ja degustes l'amargor de la follia,
i el Misteri s'esfondrà en tu.

L'irracional apareix
i el Jo fa cara d'espant i s'amaga.
No accepta la derrota, ni pot vèncer la paradoxa.
A la riba més llunyana,
fúnebre i macabra
ja degustes l'amargor de la follia,
i el Misteri s'esfondrà en tu.
I és pur sentiment contemplar
les teves pròpies ruïnes.
I llavors la bogeria mai t'havia semblat tan lúcida...
Pels camins boscosos de l'Irreal. Irreal!
Intuint-te i no sabent-te la geografia Infinita,
requereix de la sensibilitat.
Fins que no et vegis desmembrat de tot, pel Tot!
i l'orgullosa Raó, ofegada
perquè no sap ni mai sabrà nedar
als rius Infinits de la teva sang,
no t'inspiraràs ni realment viuràs..

A cops de destral d’Irracional,
aprèn l'Homo sapiens.


//CASTELLANO//


Si la razón cae en la Nada,
a qué aferrarse si todo cae en caída libre?
Caemos de lleno en el Infinito, en la muerte: Abismo de perdición infinita!
¿Y los pensamientos por qué parece que floten? ¿Que nos sobrevivan?
Más allá de la mente.

Las brújulas racionales no sirven.
Que dura es la armadura de los prejuicios.

En la costa más lejana,
fúnebre y macabra,
ya degustas el amargor de la locura,
y el Misterio se hunde en ti.

El irracional aparece y el Yo hace cara de espanto y se esconde.
No acepta la derrota, ni puede vencer la paradoja.

En la costa más lejana,
fúnebre y macabra,
ya degustas el amargor de la locura,
y el Misterio se hunde en ti.

Y es puro sentimiento contemplar tus propias ruinas.
Y entonces la locura nunca te había parecido tan lúcida.
Por los caminos boscosos del Irreal. Intuyendo y no sabiendo su geografía infinita,
requiere de la sensibilidad.
Hasta que no te veas desmembrado de todo, por el Todo!
Y la orgullosa razón ahogada porque no sabe ni nunca sabrá nadar
en los ríos infinitos de tu sangre,
no te inspirarás ni realmente vivirás.
A golpes de hacha irracional aprende el Homo Sapiens.